“-196º” representa el debut com a dramaturga de l’actriu Alícia Martí. Aquest projecte té com a objectiu fusionar diferents llenguatges artístics combinant teatre de text, moviment i elements audiovisuals.

L’espurna que va fer néixer l’embrió d’aquest text va ser el cicle “#jotambé. Violències de gènere i estructures de poder” que va tenir lloc a la Sala Becket el passat 2021. En paraules de l’autora: “Vaig començar a donar voltes sobre el tema dels mercats reproductius. Sembla que ningú parla d’això, que no existeix. Vaig voler enfrontar-me a la meva fertilitat. Sentia una pulsió molt forta i necessitava parlar de la meva pròpia experiència, però tenint present sempre la comèdia. Exposar tots els meus dubtes i contradiccions sobre el fet de mercantilitzar la meva fertilitat, i aquest rellotge biològic implacable”.

Aquest projecte vol abordar un tema de gran rellevància social: els estigmes relacionats amb la salut reproductiva de les dones. Tot i que pugui semblar una proposta més aviat dramàtica, la nostra intenció és treballar-ho des de la comèdia i l’humor. Tot i els avanços en igualtat de gènere, encara hi ha certs prejudicis cap a les dones i “-196º” vol posar un granet més de sorra per a visibilitzar-los. A més, en els darrers anys cada cop hi ha més dones que s’estan sotmetent a tractaments de reproducció assistida. Volem reflexionar sobre el perquè això està succeint, si és per un prejudici social que fa que pensem que les dones poden ser mares en qualsevol moment. Hi ha una creença generalitzada que, amb l’avenç científic, es pot ser mare a qualsevol edat, i això no sempre s’ajusta a la realitat. Els tractaments de fertilitat en edats avançades poden ser molt costosos i complexos i els resultats no sempre estan garantits.

Algunes de les inspiracions de la dramaturga Alicia Martí per escriure aquest text han estat Ali Wong amb el seu monòleg “Baby Cobra”,Lyona amb el seu llibre “Madr¿eh?”, “No siento nada” de Liv Strömquist, “Lengua madre” de Lola Arias, “¿Quién quiere ser madre?” de Silvia Nanclares, “Estimada desconeguda” de Júlia Bertran i finalment Ángela Palacios amb el seu espectacle “Salve Regina”. Totes elles són dones que han contribuït a fer que temes com els que tractem a “-196º” deixin de ser tabú i passin a ser objecte de debat.

Un dels punts claus per nosaltres és que moltes vegades es culpabilitza la dona “d’arribar tard a la maternitat” o d’haver de recórrer aquests tractaments. Cal que les dones carreguin amb aquesta responsabilitat? Amb aquesta obra volem generar un debat i reflexionar sobre on cal posar el focus. En paraules de Júlia Bertran: “I si, simplement, són cossos amb una natura i uns límits específics, i el fracàs és la supèrbia de creure que podem eludir-los?”, “I si el fracàs és un mercat laboral que penalitza i expulsa les maternitats?”, “I si el fracàs és entendre la maternitat com una pedra a la sabata?”, “I si el fracàs no és recórrer a tècniques de reproducció assistida, sinó la seva mercantilització i deshumanització?”.